Resum del taller de prevenció de bullying

Dimecres 19 de febrer la comissió de gènere va organitzar un taller sobre bullying destinat a famílies, amb una assistència molt considerable d’unes 30 persones.

La tallerista, Anna Boix de la Cooperativa Fil a l’Agulla, ens va donar algunes pistes que reproduïm a continuació:

DEL CONFLICTE A L’ASSETJAMENT ESCOLAR

  • El conflicte ens ajuda a conèixer-nos i a créixer.
  • Les dinàmiques de violència i discriminació a l’aula són molt comuns. Només en pocs casos acaben en assetjament.
  • L’assetjament és un símptoma del sistema, que reprodueix les situacions d’opressió i discriminació estructurals: heterosexisme, racisme, capacitisme, classisme. La diferència com a amenaça.

QUÈ ÉS EL BULLYING?

És una dinàmica grupal, en un context educatiu, en la que una o més persones agredeixen amb violència un companya/a d’escola de manera reiterada i prolongada en el temps, en un marc de desequilibri de poder i amb intencionalitat de ferir.

  • Conducta violenta: 90% Verbal, Social, Psicològica i 10% Física
  • Prolongat en el temps: Més d’una vegada a la setmana
  • Principalment es dona al pati o en espais amb menor vigilància
  • Persones agressores amb més força física, psicològica o social. Desequilibri de poder en quant a les possibilitats de defensar-se de la víctima.
  • Cíberbullying: amplifica el procés, més difícil identificar l’agressor/a

ELS REPTES DEL BULLYING

  • Assetjar no és “fer una broma”. I no és “cosa de nens/es”. És un repte la seva identificació. Em fan bullying o no? La percepció del bullying també s’ha d’atendre. Veure què està passant i què no. Només uns pocs casos són realment greus!
  • Qualsevol pot entrar en la dinàmica i tothom hi juga un paper. El bullying afecta a tot el sistema: familiars, mestres, tot l’alumnat implicat com a testimoni… És un problema de salut que afecta a tothom i tothom necessita suport.
  • Els rols són temporals i canvien: un dia puc ser agressor/a i al dia següent víctima, o espectador/a…
  • Aturar la situació requereix una actitud ferma. Els centres educatius han de ser entorns segurs. Hem de fer tot allò que estigui a les nostres mans per aconseguir-ho. De l’amenaça a l’apreci de la diversitat.

ACTORS DEL BULLYING

Agressor/a:

  • Major poder contextual
  • Fa un mal ús del poder i fa mal
  • Molt dif´cil d’identificar i de reconduir
  • Busca satisfer una necessitat

Víctima:

  • Sentiment de culpa i de ser raro/a
  • Passa a tenir dos agressors: l’extern i l’intern
  • S’aïlla i no ho comparteix: difícil d’identificar
  • 6è primària i 1er ESO major prevalença

Testimonis:

  • Silenci, indiferència, facilitar i/o sumar-se a les agressions
  • Por a ser exclòs/a i convertir-se en víctima
  • Falsa creença: si parles ets un xivato/a
  • Sense testimonis, l’agressor/a no manté el seu poder

QUÈ PODEM FER?

  1. Comunicació i vincle
  2. Notar les senyals: observar els canvis, senyals físiques, emocionals i de comportament
  3. Contrastar la informació, preguntar a l’entorn, portar un registre i fer seguiment
  4. Fer xarxa: buscar aliances, no intentar ocupar-se’n sol/a, demanar ajuda
  5. Actuar des de casa i amb l’escola, enfocar-se en el que funciona i està sent útil. Trencar el silenci i actuar.

QUÈ PODEM FER AMB ELS NOSTRES FILLS I FILLES?

  1. Educar en la intel·ligència emocional: reconìexer els sentiments (tots són importants), donar-los valor i expressar-los.
  2. Empoderar: recolzar l’autonomia, la capacitat de pensar per si sols/es, de defensar els seus interessos, de posar límits, de discrepar.
  3. Educar en responsabilitat: reconèixer els errors, prendre responsabilitat dels nostres actes
  4. Valorar la diferència i la diversitat

Algunes idees per familiars de nens i nenes que han comès assetjament:

• Acceptar la situació. Que això passi no vol dir que siguis una mala mare o pare. No et culpabilitzis i tracta de posar de la teva part per a gestionar el tema amb el teu fill/a i l’escola.

• Indicar clarament quins límits s’han traspassat, quina és la conducta que està afectant i fent mal. I aplicar una sanció en conseqüència.

• Explorar què hi ha darrera d’aquests comportaments. Què necessita el teu fill/a? Què el pot ajudar a estar millor a la classe, sense que sigui fent mal?

• Investigar les seves creences. Què en pensa de la diferència? d’estar gras/sa? de ser sensible? de ser homosexual? li preocupa el seu físic?

• Buscar estratègies per a la restauració i reparació del dany. Preguntar-li què pot fer per a restaurar el dany i acompanyar-lo per a que assumeixi la responsabilitat i actuï. No deixar-lo sol en això i donar-li suport per a fer-ho.

• Posar en coneixement al tutor/a, pensar estratègies conjuntes i fer-ne un seguiment.

• Informar-lo de les actuacions i mesures que prenguis amb l’escola.

• Fer un seguiment per avaluar que el comportament ha canviat i apreciar els canvis.

• Parlar amb la família del nen/a agredit i mostrar-los el teu suport 

Algunes idees per familiars de nens i nenes que són testimonis:

• Si t’informa, és que està preocupat/da i potser vol fer alguna cosa però no sap com. Aprecia la seva sensibilitat i dona-li suport.

• Sigues un model de com posar límits i mostrar valentia. Explica-li com et comportes en situacions en la que no estàs afectat/da directament, dels teus actes de solidaritat i justícia.

• Animar-lo a prendre partit en la situació. Preguntar-li què podria fer. Buscar diferents estratègies. Practicar-les, per exemple fent teatre o role-playing. No quedar-se només en aconsellar.

• Animar a buscar recolzament dels seus iguals per no sentir-se sol/a en la lluita contra la injustícia.

• Explorar les creences que fan que no actuï. Com són els agressors/es? De què té por? Què podria fer tenint en compte això?

• Ajudar a desmontar la idea de “qui parla és un xivato” i transformar-la en “qui denuncia una injustícia està sent just i valent”.

• No demonitzar els agressors. Parlar personalment de quan nosaltres hem sigut així, humanitzar, ajudar al nostre fill/a a recordar l’experiència de quan ell/a ha sigut agressor/a. “Els agressors cal que sàpiguen que estan fent mal, i que això no ens agrada”.

• Donar-se suport entre famílies, doncs tots els nens i nenes en una situació d’aquest tipus estan patint.

• Comentar-ho a la tutora del grup i mostrar el teu suport 

Algunes idees per a familiars de nens i nenes víctimes directes de l’assetjament:

• Acceptar la situació. Que això passi no vol dir que siguis una mala mare o pare ni que el nen/a hagi fet res malament per estar en aquesta situació. No et culpabilitzis i busca suport per tu també, en cas que la preocupació i les emocions et desbordin. A vegades necessitem ajuda per poder ajudar.

• El teu fill/a necessita molt de suport, caldrà reforçar la seva autoestima, que noti esteu presents, que us preocupeu i que l’estimeu. Caldrà contrarestar els missatges negatius que ha rebut. Fer conscient les habilitats que té, el seu potencial, i els seus recursos.

• Revisar com està a nivell d’amics/gues i en altres espais de socialització que té (poble, esplai, barri, extraescolars…) Es repeteix aquest rol? Animar a recordar els amics que sí que té, què valoren de tu…, etc. Tenir present la importància de la pertinença a un grup.

• Donar-li suport per buscar conjuntament estratègies. Preguntar què ha provat i com li ha funcionat. I veure si hi ha altres coses que es poden fer i que no necessàriament ha de fer ell/a o sol/a. No caure en el “hauries de…”, doncs això pot pressionar-lo.

• Fer un pla d’acció conjunt i consensuat. Què et sembla si…? amb qui t’agradaria que parléssim primer…? en quines persones tens confiança…?

• Informar-lo de les actuacions i mesures que prenguis amb l’escola.

• Dins del pla d’acció, assajar possibles respostes i estratègies que podria provar en situacions concretes. Utilitzar el teatre, els contes, el role playing…

• Posar en coneixement al tutor/a, pensar estratègies conjuntes i fer-ne un seguiment.

• A vegades també serà útil posar en coneixement als monitors/es de menjador per a que estiguin atents a la situació.

• És especialment important treballar en xarxa, si ens enfoquem en buscar el culpable, obtindrem enfrontament i això no ajudarà. Posar-se en el lloc de l’agressor/a i de la seva família i entendre l’altra perspectiva ajudarà a poder treballar conjuntament. 

Per aprofundir més:

• Protocol del Departament d’educació sobre bullying disponible a xtec.gencat.cat

• “La violencia entre iguales. revisión teórica y estrategias de intervención”. Maite Garaigordobil Landazábal, de la Universidad del País Vasco.

• “Herramientas para combatir el bullying homofóbico”, Platero Méndez, Raquel y Gómez Ceto, Emilio (2008): (2ª ed.), Talasa, Madrid.

• “Bullying: una falsa salida para los adolescentes” Jose Ramon Ubieto, Ramon Almirall i Lourdes Aramburu.

• “Raising parents raising kids”. Dawn Menken. Llibre molt recomanable per l’educació dels fills/es en general, amb un capítol sobre bullying. Només en anglès.

• Sobre ciberbullying: Sobre pantalles , Pantallas amigas

• “Círculos restaurativos en los centros escolares: Fortaleciendo a la comunidad y mejorando el aprendizaje”, Bob Costello, Joshua Wachtel i Ted Wachtel, IIRP

Contes:

• “Vermell o per què el bullying no és cap broma”. Jan de Kinder. Editorial Tramuntana. En Tomàs té les galtes vermelles i els nens de l’escola es burlen d’ell. Un conte que ens parla d’una manera directa, clara i sense divagacions, de l’assetjament escolar.

• “Yo voy conmigo” Raquel Díaz Reguera. Thule ediciones. Una nena que per voler agradar deixa de ser qui és, fins que se n’adona i decideix recuperar-ho.

• “Malena Ballena”, David Cali. Editorial Libros del Zorro Rojo. Conte que parla de la discriminació per motius físics, Malena està gorda i els seus companys la insulten i decideix fer alguna cosa.

• “El club de los valientes”, Begoña Ibarrola. Ediciones SM. Com passar d’espectadors/es a ser part del club dels valents/es que paren les agressions.

Per als més petits i petites:

• “Por cuatro esquinitas de nada”, Jérôme Ruillier, Editorial Joventud. Un conte sobre l’amistat i la diferència, a partir d’un quadrat que no entra a la casa de les rodones.

• “El monstre petit diu No” Kalle Güettler, Rakel Helmsdal i Áslaug Jónsdóttir. Ed. Sushi Books. Un conte que parla de l’amistat i la importància de posar límits i dir No a actituds que no ens agraden.

Novel·la:

• “La ràbia”, Lolita Bosch Sans, Ara Llibres. Una novel.la que es llegeix amb el cor encongit, on la Lolita aconsegueix que visquem el que li va tocar viure a ella. Des dels catorze fins als disset anys va ser víctima de bullying a l’institut.

Un pensament sobre “Resum del taller de prevenció de bullying

  1. Ivan

    Fantàstica iniciativa que pot aclarir molts dubtes i termes sobre aquest tema ja que de vegades hi ha molta confusió de termes i és un tema que ens preocupa a tothom. I moltes gràcies per aquest resum per aquells que no vam poder assistir-hi! Bona feina Comissió de Gènere i AFA!

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.