Resum del taller de prevenció de bullying

Dimecres 19 de febrer la comissió de gènere va organitzar un taller sobre bullying destinat a famílies, amb una assistència molt considerable d’unes 30 persones.

La tallerista, Anna Boix de la Cooperativa Fil a l’Agulla, ens va donar algunes pistes que reproduïm a continuació:

DEL CONFLICTE A L’ASSETJAMENT ESCOLAR

  • El conflicte ens ajuda a conèixer-nos i a créixer.
  • Les dinàmiques de violència i discriminació a l’aula són molt comuns. Només en pocs casos acaben en assetjament.
  • L’assetjament és un símptoma del sistema, que reprodueix les situacions d’opressió i discriminació estructurals: heterosexisme, racisme, capacitisme, classisme. La diferència com a amenaça.

QUÈ ÉS EL BULLYING?

És una dinàmica grupal, en un context educatiu, en la que una o més persones agredeixen amb violència un companya/a d’escola de manera reiterada i prolongada en el temps, en un marc de desequilibri de poder i amb intencionalitat de ferir.

  • Conducta violenta: 90% Verbal, Social, Psicològica i 10% Física
  • Prolongat en el temps: Més d’una vegada a la setmana
  • Principalment es dona al pati o en espais amb menor vigilància
  • Persones agressores amb més força física, psicològica o social. Desequilibri de poder en quant a les possibilitats de defensar-se de la víctima.
  • Cíberbullying: amplifica el procés, més difícil identificar l’agressor/a

ELS REPTES DEL BULLYING

  • Assetjar no és “fer una broma”. I no és “cosa de nens/es”. És un repte la seva identificació. Em fan bullying o no? La percepció del bullying també s’ha d’atendre. Veure què està passant i què no. Només uns pocs casos són realment greus!
  • Qualsevol pot entrar en la dinàmica i tothom hi juga un paper. El bullying afecta a tot el sistema: familiars, mestres, tot l’alumnat implicat com a testimoni… És un problema de salut que afecta a tothom i tothom necessita suport.
  • Els rols són temporals i canvien: un dia puc ser agressor/a i al dia següent víctima, o espectador/a…
  • Aturar la situació requereix una actitud ferma. Els centres educatius han de ser entorns segurs. Hem de fer tot allò que estigui a les nostres mans per aconseguir-ho. De l’amenaça a l’apreci de la diversitat.

ACTORS DEL BULLYING

Agressor/a:

  • Major poder contextual
  • Fa un mal ús del poder i fa mal
  • Molt dif´cil d’identificar i de reconduir
  • Busca satisfer una necessitat

Víctima:

  • Sentiment de culpa i de ser raro/a
  • Passa a tenir dos agressors: l’extern i l’intern
  • S’aïlla i no ho comparteix: difícil d’identificar
  • 6è primària i 1er ESO major prevalença

Testimonis:

  • Silenci, indiferència, facilitar i/o sumar-se a les agressions
  • Por a ser exclòs/a i convertir-se en víctima
  • Falsa creença: si parles ets un xivato/a
  • Sense testimonis, l’agressor/a no manté el seu poder

QUÈ PODEM FER?

  1. Comunicació i vincle
  2. Notar les senyals: observar els canvis, senyals físiques, emocionals i de comportament
  3. Contrastar la informació, preguntar a l’entorn, portar un registre i fer seguiment
  4. Fer xarxa: buscar aliances, no intentar ocupar-se’n sol/a, demanar ajuda
  5. Actuar des de casa i amb l’escola, enfocar-se en el que funciona i està sent útil. Trencar el silenci i actuar.

QUÈ PODEM FER AMB ELS NOSTRES FILLS I FILLES?

  1. Educar en la intel·ligència emocional: reconìexer els sentiments (tots són importants), donar-los valor i expressar-los.
  2. Empoderar: recolzar l’autonomia, la capacitat de pensar per si sols/es, de defensar els seus interessos, de posar límits, de discrepar.
  3. Educar en responsabilitat: reconèixer els errors, prendre responsabilitat dels nostres actes
  4. Valorar la diferència i la diversitat

Algunes idees per familiars de nens i nenes que han comès assetjament:

• Acceptar la situació. Que això passi no vol dir que siguis una mala mare o pare. No et culpabilitzis i tracta de posar de la teva part per a gestionar el tema amb el teu fill/a i l’escola.

• Indicar clarament quins límits s’han traspassat, quina és la conducta que està afectant i fent mal. I aplicar una sanció en conseqüència.

• Explorar què hi ha darrera d’aquests comportaments. Què necessita el teu fill/a? Què el pot ajudar a estar millor a la classe, sense que sigui fent mal?

• Investigar les seves creences. Què en pensa de la diferència? d’estar gras/sa? de ser sensible? de ser homosexual? li preocupa el seu físic?

• Buscar estratègies per a la restauració i reparació del dany. Preguntar-li què pot fer per a restaurar el dany i acompanyar-lo per a que assumeixi la responsabilitat i actuï. No deixar-lo sol en això i donar-li suport per a fer-ho.

• Posar en coneixement al tutor/a, pensar estratègies conjuntes i fer-ne un seguiment.

• Informar-lo de les actuacions i mesures que prenguis amb l’escola.

• Fer un seguiment per avaluar que el comportament ha canviat i apreciar els canvis.

• Parlar amb la família del nen/a agredit i mostrar-los el teu suport 

Algunes idees per familiars de nens i nenes que són testimonis:

• Si t’informa, és que està preocupat/da i potser vol fer alguna cosa però no sap com. Aprecia la seva sensibilitat i dona-li suport.

• Sigues un model de com posar límits i mostrar valentia. Explica-li com et comportes en situacions en la que no estàs afectat/da directament, dels teus actes de solidaritat i justícia.

• Animar-lo a prendre partit en la situació. Preguntar-li què podria fer. Buscar diferents estratègies. Practicar-les, per exemple fent teatre o role-playing. No quedar-se només en aconsellar.

• Animar a buscar recolzament dels seus iguals per no sentir-se sol/a en la lluita contra la injustícia.

• Explorar les creences que fan que no actuï. Com són els agressors/es? De què té por? Què podria fer tenint en compte això?

• Ajudar a desmontar la idea de “qui parla és un xivato” i transformar-la en “qui denuncia una injustícia està sent just i valent”.

• No demonitzar els agressors. Parlar personalment de quan nosaltres hem sigut així, humanitzar, ajudar al nostre fill/a a recordar l’experiència de quan ell/a ha sigut agressor/a. “Els agressors cal que sàpiguen que estan fent mal, i que això no ens agrada”.

• Donar-se suport entre famílies, doncs tots els nens i nenes en una situació d’aquest tipus estan patint.

• Comentar-ho a la tutora del grup i mostrar el teu suport 

Algunes idees per a familiars de nens i nenes víctimes directes de l’assetjament:

• Acceptar la situació. Que això passi no vol dir que siguis una mala mare o pare ni que el nen/a hagi fet res malament per estar en aquesta situació. No et culpabilitzis i busca suport per tu també, en cas que la preocupació i les emocions et desbordin. A vegades necessitem ajuda per poder ajudar.

• El teu fill/a necessita molt de suport, caldrà reforçar la seva autoestima, que noti esteu presents, que us preocupeu i que l’estimeu. Caldrà contrarestar els missatges negatius que ha rebut. Fer conscient les habilitats que té, el seu potencial, i els seus recursos.

• Revisar com està a nivell d’amics/gues i en altres espais de socialització que té (poble, esplai, barri, extraescolars…) Es repeteix aquest rol? Animar a recordar els amics que sí que té, què valoren de tu…, etc. Tenir present la importància de la pertinença a un grup.

• Donar-li suport per buscar conjuntament estratègies. Preguntar què ha provat i com li ha funcionat. I veure si hi ha altres coses que es poden fer i que no necessàriament ha de fer ell/a o sol/a. No caure en el “hauries de…”, doncs això pot pressionar-lo.

• Fer un pla d’acció conjunt i consensuat. Què et sembla si…? amb qui t’agradaria que parléssim primer…? en quines persones tens confiança…?

• Informar-lo de les actuacions i mesures que prenguis amb l’escola.

• Dins del pla d’acció, assajar possibles respostes i estratègies que podria provar en situacions concretes. Utilitzar el teatre, els contes, el role playing…

• Posar en coneixement al tutor/a, pensar estratègies conjuntes i fer-ne un seguiment.

• A vegades també serà útil posar en coneixement als monitors/es de menjador per a que estiguin atents a la situació.

• És especialment important treballar en xarxa, si ens enfoquem en buscar el culpable, obtindrem enfrontament i això no ajudarà. Posar-se en el lloc de l’agressor/a i de la seva família i entendre l’altra perspectiva ajudarà a poder treballar conjuntament. 

Per aprofundir més:

• Protocol del Departament d’educació sobre bullying disponible a xtec.gencat.cat

• “La violencia entre iguales. revisión teórica y estrategias de intervención”. Maite Garaigordobil Landazábal, de la Universidad del País Vasco.

• “Herramientas para combatir el bullying homofóbico”, Platero Méndez, Raquel y Gómez Ceto, Emilio (2008): (2ª ed.), Talasa, Madrid.

• “Bullying: una falsa salida para los adolescentes” Jose Ramon Ubieto, Ramon Almirall i Lourdes Aramburu.

• “Raising parents raising kids”. Dawn Menken. Llibre molt recomanable per l’educació dels fills/es en general, amb un capítol sobre bullying. Només en anglès.

• Sobre ciberbullying: Sobre pantalles , Pantallas amigas

• “Círculos restaurativos en los centros escolares: Fortaleciendo a la comunidad y mejorando el aprendizaje”, Bob Costello, Joshua Wachtel i Ted Wachtel, IIRP

Contes:

• “Vermell o per què el bullying no és cap broma”. Jan de Kinder. Editorial Tramuntana. En Tomàs té les galtes vermelles i els nens de l’escola es burlen d’ell. Un conte que ens parla d’una manera directa, clara i sense divagacions, de l’assetjament escolar.

• “Yo voy conmigo” Raquel Díaz Reguera. Thule ediciones. Una nena que per voler agradar deixa de ser qui és, fins que se n’adona i decideix recuperar-ho.

• “Malena Ballena”, David Cali. Editorial Libros del Zorro Rojo. Conte que parla de la discriminació per motius físics, Malena està gorda i els seus companys la insulten i decideix fer alguna cosa.

• “El club de los valientes”, Begoña Ibarrola. Ediciones SM. Com passar d’espectadors/es a ser part del club dels valents/es que paren les agressions.

Per als més petits i petites:

• “Por cuatro esquinitas de nada”, Jérôme Ruillier, Editorial Joventud. Un conte sobre l’amistat i la diferència, a partir d’un quadrat que no entra a la casa de les rodones.

• “El monstre petit diu No” Kalle Güettler, Rakel Helmsdal i Áslaug Jónsdóttir. Ed. Sushi Books. Un conte que parla de l’amistat i la importància de posar límits i dir No a actituds que no ens agraden.

Novel·la:

• “La ràbia”, Lolita Bosch Sans, Ara Llibres. Una novel.la que es llegeix amb el cor encongit, on la Lolita aconsegueix que visquem el que li va tocar viure a ella. Des dels catorze fins als disset anys va ser víctima de bullying a l’institut.

Taller de prevenció del bullying a càrrec de Fil a l'Agulla

El dimecres 19 de febrer de 18 a 20h proposem un taller impartit per una sòcia de la cooperativa Fil a l’Agulla i adreçat a les famílies de l’escola i del barri i obert al professorat.
Es tracta d’un taller de sensibilització sobre les dinàmiques de discriminació entre iguals, i una de les seves formes més extremes, el bullying. Abordarem el tema des d’un enfocament sistèmic, i reflexionarem sobre què afavoreix el bullying: factors familiars, creences al voltant de la diversitat, i característiques de l’entorn escolar. També analitzarem els diferents rols dins d’una relació abusiva discriminatòria. Per acabar donarem algunes claus sobre com les famílies podem actuar en relació als nostres fills en els diferents rols: víctima, agressor o testimoni, i com a membres de la comunitat escolar.

El taller s’acompanya d’unes recomanacions que s’adjunten en pdf.
No hi haurà servei d’acollida i no fa falta inscricpció.

Jornada de portes obertes Febrer 2020

La setmana del 10 al 14 de febrer es farà la jornada de portes obertes d’algunes de les activitats extraescolars de l’escola.

Horari:

  • 17h: activitats a l’escola i al pavelló (c/ Neptú num. 6)
  • 17:45h per Arts Plàstiques a Planeta Bea (c/ Séneca, 29)
  • 17:45h per Robòtica, a Via Augusta, 29 8a planta
  • 16:45h a UBAE (piscina) c/Perill num. 16-22

Colònies 2020

Benvolgudes famílies, ja tenim aquí tota la informació per les colònies d’aquest curs.

Les dates seràn 29, 30 i 31 de maig de 2020

Els nens d’infantil aniràn a Can Vandrell (Sant Feliu de Buixalleu), casa amb temàtica Escola de Cel i els nens de primària a Villa Engràcia (Espluga de Francolí).

El dia 5 de febrer a les 17:30 es farà una reunió informativa. Hi haurà servei d’acollida.

En aquests dos links us podreu descarregar tota la informació referent a les colònies:

Comissió de Colònies

Es busquen mares científiques

La comissió de gènere es vol posar en contacte amb mares o àvies dels cursos P3, P4, 4t, 5è i 6è, que tinguin professions científiques i que vulguin venir a l’escola l’11 de febrer, Dia internacional de les dones i nenes a la ciència a explicar en què consisteix la seva feina.

Animeu-vos-hi!

Escriviu a genere.afajujol@gmail.com o per Whatsapp al +34626325985