Compartim amb vosaltres les reflexions d’una mare de 6è sobre el projecte Comenius. Des de l’AMPA volem donar les gràcies a l’Escola per embrancar-se en aquest projecte. És una feinada inimaginable per als mestres i l’equip directiu, però per als nens és una experiència impagable.

———————–

En un món cada vegada més globalitzat l’aprenentatge de llengües i la capacitat comunicativa esdevenen, cada cop més, bàsics. Ambdues coses s’aprenen amb el temps: l’una perquè un aprenentatge rarament no el necessita, i l’altra perquè es és l’aprenentatge de llengües la base d’una comunicació efectiva.

A l’escola els nostres fills es comença ben aviat amb l’aprenentatge de llengües, ja a P4, però no és habitual que tinguin un espai de comunicació real en aquesta llengua. És per això que, quan la directora del nostre centre ens va presentar el projecte Comenius ens va entusiasmar tant. Bé, ens va entusiasmar als adults, no tots els nens estaven igual d’il·lusionats que els pares, i la nostra filla, l’Olga, era un d’aquests nens.

L’Olga està acostumada a viatjar, però sempre viatgem en família i tenim poques oportunitats de parlar amb altres famílies en anglès. A més, som els adults que acostumem a solucionar les dificultats comunicatives. Aquest viatge que ha fet l’Olga, per primera vegada sense la família, per primera vegada amb amigues, per primera vegada a casa d’algú que no coneixia, tot això, ha representat un creixement i un enriquiment personals importantíssims per a ella en el sentit de que s’ha hagut d’espavil·lar ella sola i confiar en les seves capacitats. S’ha hagut d’enfrontar a situacions que, bo i que és molt possible que no fossin noves, han representat per a ella un repte perquè les ha hagut de solucionar ella sola o ha hagut de demanar ajut a algú que no coneixia en una llengua que no és la seva. L’Olga s’ha fet més autònoma, i ho ha fet en un marc fantàstic: fent una nova amiga de la seva edat i amb inquietuds similars a les seves. L’Emma-Klara, la nova amiga alemanya de l’Olga, i l’Olga s’han entès molt bé. L’Olga ha viscut l’experiència d’una família diferent amb costums diferents; se li han eixamplat els horitzons.

Tot això ha representat per a ella un estímul a l’hora de seguir aprenent llengües i a l’hora de viatjar a l’estranger, ha representat un pas vers la seguretat en si mateixa, vers el creixement personal. Ha creuat, per primera vegada, el llindar de la porta al món. I s’ho ha passat molt bé. La de coses que ens va explicar a la tornada!

Nosaltres, en tant que pares i amb la responsabilitat que això implica, l’engrescarem per tal que vulgui continuar explorant aquest món que tot just ha començat a viure.

Ana, mare de l’Olga de 6è.