“Sortim al carrer i és un no parar: que si vull una Coca-cola, que si els del cole mengen cada dissabte al McDonald’s i per què nosaltres no, que si l’altre dia li van regalar unes sabates caríssimes de la marca no sé què a la Maria, que si vull una llibreta de la marca X o Y… És un no parar!”

Els valors, entesos com a opcions de vida, preferències o compromisos, acaben identificant les persones i les famílies, és a dir, els valors dels pares i mares compartits amb els fills i/o filles, viscuts com a valors familiars, donen identitat i coherència al grup. Per tant, si aconseguim implicar les nostres criatures en el sistema de valors familiar, si els ensenyem que els capricis són excepcionals i si la nostra actitud quotidiana és ferma i no és de tipus consumista, de ben segur que no s’acostumaran a demanar-nos constantment que els comprem la darrera joguina de moda o els objectes que ambicionen dels seus companys de classe. Hem de tenir present que és molt difícil transmetre o educar un valor que no es “viu”.