“Per què, si quan era petit ho feia de gust, ara em costa més convèncer-lo i acabo abans fent-ho jo?”La capacitat dels fills i filles per fer i encarregar-se de les tasques domèstiques és gairebé inversament proporcional a la seva il·lusió per fer-les. Quan són petits els infants ho han d’aprendre tot i els fa il·lusió fer-ho, però quan són més grans ja saben moltes coses; entre elles, les que voldrien evitar, per enutjoses o repetitives…

No cal gastar gaires paraules; amb assertivitat i respecte s’ha de recordar el que els “toca” fer, i no suplir les seves responsabilitats amb la nostra feina de més, ni menysvalorar les tasques amb comentaris com “només és un moment” o “no costa gens”. Cal que entenguem que fer algunes tasques domèstiques se’ls pot fer pesat —com ens passa a nosaltres— i per això, quan les fan, cal reconèixer-los l’esforç (que no vol dir premiar-los). La nostra capacitat de no intervenir, de mostrar confiança, afavoreix la seva responsabilitat.